FONT DEL PALÀ

Imatge:  15 desembre de 2018
Coordenades: InstaMaps

Sota el pou de captació d'aigües del Palà, en el vessant contrari, hi havia aquesta font. La seva proximitat al llit de la riera del Palà, ha fet que quedi totalment esbardissada, degut a les continues pujades i baixades d'aquesta. Ara, únicament, hi ha un relicte pedrís, sobre l'espai que donava emmarcada a la surgència de la font.

Pel que ens han explicat, alguns veïns de la urbanització, la veta de la font es va perdre amb la construcció de la nacional Terrassa - Castellbell i el Vilar (1974). De ben segur, per la manca de sensibilitat a l'hora de moure terres o abocar runes. Ara ens tiraríem dels cabells, només de pensar en aquestes bestiades d'actuacions. Però si pensem que les normatives, en protecció patrimonial, són de fa "quatre dies", Conveni Europeu del Paisatge - Florència 2000, Espanya es retracta a la foto de família, 8 anys més tard, encara farem ulls de plats, més grans!

De l'espai d'esbarjo,  que devia ser aquesta font, només ens queden les històries de paelles veïnals, que es feien, i els grans plataners d'ombra, encara, altius a l'esplanada del costat.

Del llibre de Fonts de Vacarisses, de J. M. Farrés, hem descobert una trista història, relacionada amb la font. Ens recorda el tràgic accident del cremallera de Montserrat, el 25 de juliol de 1953. Tres trens van topar, amb 8 morts i molts ferits. Era la festivitat de Santiago (patró d'Espanya) i, un grup del veïnat feia col·lectivitat tot fent un dinar, a la font. Una tempesta elèctrica és desfermar en un no res, amb la desgràcia que un llamp va electrocutar un home.